Us explicaré la meva història. Em dic Lluís, treballo a Boyberry. La meva vida la passo al local bàsicament, netejant, fent tasques d’administració, rebent els clients i fent diverses tasques. Sóc polivalent.
Sóc el típic noi que no ha sortit de l’armari encara que treballi en un local d’aquest tipus, per què?, doncs perquè encara que creiem que vivim en una societat moderna i oberta, jo la percebo com una societat hipòcrita que pretén ser el que en la pràctica no ho és. Busco en aquest local una vida que m’agradaria tenir-la fora, però em fa por el rebuig constant que veig fora.
Durant el servei, vaig escapar al laberint, on deixo escapar els meus desitjos i on es manifesta el meu veritable jo i quan surto fora, em cobreixo amb el meu mantell de noi heterosexual.
Fa temps que vaig conèixer a un noi que sol freqüentar el local, la primera vegada què el vaig conèixer va ser en una d’aquestes escapades. Té molt d’èxit i quan arriba és com la mel, tots volen follar amb ell. En una d’aquestes ocasions, es va fixar en mi i va passar tota la tarda dedicat a mi, va ser molt especial, deixo clar que volia estar sol amb mi, el record com un dia on la meva sexualitat va ser plena.
Em va portar a una cabina, em va agafar pels malucs i va començar a acariciar-me tot el cos amb les seves mans que semblaven dues ales de papallona. Tot el meu cos vibrava com una fulla, aconseguia fer-me escórrer amb només tocar-me, un cop satisfet però amb tot el meu desig intacte, em lliurava només al seu plaer, ell s’estirava al llit amb una postura relaxada i amb la mirada dolça però dominant, no feien falta les paraules, sabia exactament el que em demanava. Em posava damunt seu i li acariciava els seus mugrons suaument i alhora sentia la seva polla com s’enduria darrere de la meva ratlla que separa els dos glutis relliscant fins a arribar a l’anus on amb un moviment de pelvis, la introduïa dins del meu. Jo començava a cavalcar amb un pas de cavall al trot, fins a sentir dins el meu una explosió de calenta de semen, des d’aquest dia els meus sentiments van anar creixent en silenci i em vaig crear una vida de fantasia dins de Boyberry, una vida irreal, la vida que anhelava en el món exterior, no em tingueu pena per això, inventant falses conjectures per donar resposta a la meva vida a l’armari, perquè jo sóc conscient que vaig veure un tio tancat a l’armari també, però la societat ens vol fer creure que no, en aquesta societat que diu acceptar-, les seves mirades escèptiques i confuses em diuen el contrari!
Jo amb la meva fantasia intento ser feliç creient que tinc un marit fidel que surt a treballar i torna al local de tant en tant a follar amb mi, i jo crec que és l’home que dóna sentit al meu món, mentre espero que algun dia pugui sortir d’aquest armari convençut que hi ha una societat que realment m’accepta i pugui viure amb l’amor de la meva vida