Plovia. Feia fred. Aquell dimecres de ple hivern tenia tots els números per acabar sent un dia d’aquells de confinament, reclusió a casa, i assumptes imprescindibles. Sorprenentment, però, es va acabar transformant en una tarda d’”assumptes interns”. Caminava de tornada a casa, barallant-me una mica amb el paraigua i el vent, però l’aturada i treva davant d’un semàfor per creuar el pas de vianants em va “encendre” una mena de “clic”: «I si vaig al Boyberry?». No eren ni dos quarts de set, acabaven d’obrir! «No sé què fer, faig mitja volta?» –semàfor de vianants encara en vermell-, «és dimecres…avui no hi ha cap festa temàtica però…buah, a saber! Que va, sudo!» .Semàfor verd, començo a creuar, resignat, però faig tres o quatre passes i no puc continuar. El meu cos cremava i començava a explotar una barreja de gana –molta gana-, curiositat, morbo i una energía sobtada per capgirar aquella tarda-vespre gris i avorrida. Faig marxa enrere. «Què coi? Si obren cada dia, no seré l’únic que voltarà per allà. Alguna bona sorpresa em trobaré…i de vegades, amb dies rúfols com aquest, ja se sap, haha, com pitjor, millor!»
Girava cua i desfeia part del camí, abans d’agafar una drecera. De sobte, ni el paraigua, ni el vent, ni la pluja no em molestaven, com si ja no hi fossin. Caminava amb pas ferm, imbuït de fantasies, ganes, curiositat i impaciència, molta impaciència. M’havia canviat la cara, m’excitava no haver de tornar cap a casa per rematar un dia gris i insípid. Vint-i-cinc minuts després, finalment, arribava al carrer Calàbria a prop de la Gran Via. Porta del Boyberry. Primera mirada de complicitat a les taquilles, amb un noi que també arribava una mica xop, però amb la mateixa pensada, amb la mateixa aposta. Entro i faig una primera volta. Ambient de desig per tot arreu, alguna mirada-repassada ardent, la novetat, carn fresca acabada d’arribar. Ho aprofitaria. Descobreixo que el pis de sota queda tancat, però hi ha bastants nois, ja feia una estona que obrien, i amb el pis de dalt, amb el laberint i joc de portes, i la fogositat que es percebia, vaig veure clar que tindria per triar (i repetir). Vaig començar juganer, en un compartiment amb dos glory holes molt estratègics (un, amb connexió amb un racó del laberint, on podia arribar més d’un noi –i més d’una titola-, i l’altra “finestreta” que comunicava amb el compartiment contigu). No van passar ni dos minuts que em vaig trobar amb la boca plena, ocupada. Mmmm, la primera titola que va guaitar pel forat, i era de les bastant grans! Notava com va créixer una mica més dins la meva boca. La succionava amb fruïció, passant-hi bé tota la llengua, assaborint cada part, i sense parar. No podia, uffff, és que estava boníssimaaaaa!! Em moria de curiositat per veure-li la cara, per sortir al seu encontre, però vaig preferir continuar, fins que es va retirar (jugava, però a mi ja se m’havia obert la gana). El glory hole de l’altre costat restava obert, i ara sí, havia entrat algú. M’hi apropo, canvi de posició. L’espectacle acabava de començar: aquell culet, embestint pel seu altre forat. Ho veía de ben a prop, i cremava, frisava per tastar aquella titola, que amagava aquell cos, aquella esquena, aquell culàs, aquelles cames…uffff… No vaig tenir temps. Un reclam. Per l’altre costat. Un nou visitant pel glory hole que comunicava amb el laberint, que a saber la festa que hi hauria per aquells passadissos i racons! No veia el moment de sortir per veure-ho, la bona teca venia cap a mi. Una altra titola sucosa a la boca, dura com una pedra. Vaig resseguir-li tot el gland, vaig llepar l’orifici del mig, i finalment vaig baixar, a poc a poc, jugant amb la llengua, i agafant bon ritme. Més ritme. I llengua. I ritme. Molt més ritme. Accelerem i…ara. Ara la noto, quina glopada! L’escalfor d’una ejaculació generosa sobre la meva llengua. Vaig sortir de la cabina, pausa tècnica per “recompondre’m” al bany. Bullia d’excitació, no en tenia prou. Tocava fer la volta pel laberint. Cabines, quasi totes plenes, i s’escoltaven alguns gemercs i envestides. Vaig guipar per una finestreta, d’allà on venien els gemecs, abans d’entrar al laberint. Quina follada…aquell tio no parava, s’estava tirant algú altre a través de la finestreta, i com gaudien!! Quin morbàs!!! Pujava la temperatura, em vaig descordar dos botons més de la camisa, i cap al laberint, com un cos ardent. Un racó, ocupat, amb dos super enganxats…provo d’apropar-m’hi, a veure si busquen un tercer…però sembla que no. Seguim. Alguns encreuaments, mirades lascives…però em domina la curiositat, l’ànsia d’explorar tot l’espai, de “reconèixer” tot el “material disponible”. Vaig fent voltes i finalment acabo en un racó bastant concorregut. Ajupit, còmodament, vaig fent tastets, succionava tres titoles per torns, que jo no controlava. No podia parar, tan sols un instant quan es produïa un recanvi. Moria de gust, i de tantes rotacions que ja no distingia quina m’agradava més. No triava, només xuclava. Era una pluja apetitosa de plaer, una torrentada de sabors fixos i discontinus. De sobte, encara sense acabar de llepar algunes gotes que em regalimaven per la cara esquitxada, un d’aquells tios, aquell que semblava més madur, robust i fogós, em convida amb un senyal discret a passar a una cabina del costat d’aquell racó, que havia quedat lliure. Em vaig posar dempeus i el vaig seguir, mentre entreveia que es treia un preservatiu d’una de les butxaques del darrere dels texans… Vam entrar i vam passar el pestell a la porta de la cabina, confinats. Qui ho diria, quin dimecres!! Definitivament, un vespre d’assumptes interns…