Loader

2º Premio

Consultori GALLUM(B)ÈDIC

Resistint-se a passar una tarda rutinària i tediosa, aquesta vegada en Nico tingué una bona pensada. Un bon “pensat i fet”, que va resultar tan encertat com inesperat; “sorprenent”, ple de sabor(s). Sortint d’una visita rutinària amb el seu oftalmòleg (tot just passava la trentena i, àvid lector, també en format digital i amb el mòbil, notava que potser precisava algunes revisions), i amb el gust de les bones notícies -bàsicament, tot en ordre-, resolgué aturar-se un moment, seure en un d’aquells bancs dels laterals de la Gran Via, i connectar-se -d’esma- a una d’aquestes aplicacions per provar de tenir una cita. De cap de les maneres tornaria a casa, no tenia pressa. A més, aquell vespre el seu xicot tenia un sopar amb antics companys i companyes de l’antiga EGB…li convenia esbargir-se una mica. Provaria sort.
-K buskes?(sic)-el ciberamant.
-Obert a tot…fem un beure i…?-Nico.
-Tinc una proposta més atrevida: coneixes el Boyberry?
-Em sona, però no hi he estat mai. Tens més fotos?
-Un local de cruissing, organitzen festes temàtiques molt interessants. Avui fan la festa amb “gallumbos”, podem fer-hi una ullada, i allà hi ha també sofàs i zones chill-out per xerrar…Em mola jugar amb l’erotisme…La millor foto, allà…
-Mmm…nose (sic).
-…
-On és aket (sic) local? Passa’m ubi.
-G.V. / Calàbria.
-A prop! Ok, va.
-Kedem (sic) a l’entrada, atansa-t’hi i espera’m a la zona de préstec de pel·lis eròtiques; sóc al metro, en ruta.
-Fins ara!
-;)
Una connexió interessant, finalment! Ja pensava que s’estaria una estona assegut en aquell banc de la Gran Via, perdent temps, dades i bateria, però les aplicacions, de tant en tant, reserven algun espai per a les sorpreses. Premi a la persistència.
No li resultà difícil localitzar el local, per bé que no es va estar de googlejar “Boyberry Bcn” amb fruïció, per allò de veure algunes fotos del local, mentre caminava amb pas ferm i decidit. Una curiositat i excitació extremes l’imbuïen. En pocs minuts ja s’hi trobava. A penes tingué temps de fer-se una primera composició de lloc, entre prestatges de pel·lis (va notar un reforç de la seua erecció, algunes portades que va anar veient eren ben suggerents…) guixetes i mostrador d’entrada, que el seu murri ciberamant s’hi va presentar. Gaudia d’un cert avantatge, atès que tan sols s’havia mostrat amb una foto “artística” al seu perfil de l’aplicació, i ben bé podia resultar inadvertit i passar com un client més, però la tarda prometia, el rellotge corria, i li va agradar el que va copsar en la primera impressió. A en Nico també.
-Bones!
-Ah, Hola! Ets…
(ràpida escanejada mútua)
-El Martí. Vols passar?
-Oh i tant -en Nico surava en l’aire per moments, com s’havia pogut trobar una tarda amb tan magnífiques perspectives tot de sobte? Quin tomb!
Desvestits i amb la roba guardada en la guixeta, es disposaren a entrar, amb gallumbos, el dress code de la festa d’aquell dimarts. En Martí el va conduir cap a una zona de sofàs, chill-out, i el va convidar a una birra, obtinguda d’una màquina expenedora. La conversa fluïa plena de mirades de desig i d’erotisme, però s’interrompé sobtadament, quan en Martí, veient desfilar dos dels seus nois predilectes, i que tenia clitxats d’altres festes al Boyberry, va marxar “un moment al bany”. Ja no va tornar. En Nico va intuir què succeïa, féu un darrer glop, s’alçà i començà a passejar els seus boxers grocs i ajustadets.
Baixant unes escales contigües allà on era, es va trobar una estança mig fosca, plena de racons i compartiments, amb homes i nois exhibint els seus gallumbos, o en plena acció, ja abaixats entre aquests racons. Com els seus. En no res, es veié immers en una voràgine de plaer, amb els boxers als genolls, als peus…el contorn de la seua generosa erecció no va passar gens inadvertit, malgrat l’escassetat de llum, i amb poques magrejades la seua titola gaudia de l’escalfor i del plaer d’aquell conjunt indestriable de llavis i llengües serpentejants i salivoses. Li la succionaven amb avidesa, mirant d’anar a poc a poc, però era impossible: aprofitaven bé “el seu torn”, i li la xuclaven fons i profund, fins que s’ennuegaven (canvi de torn, de facto). Ufff…si seguien amb aquest ritme i intensitat, ejacularia de seguida, i encara no havia visitat i “tastat” la resta del local. Aprofitant un “canvi de torn” dels seus diligents “comensals”, es va pujar els gallumbos i va sortir amb la confusió del trànsit de més berryllumberos que entraven i sortien.
Va fer una volta i una guaitada a aquell llit enorme i central, on un “trenet” prenia forma, mentre altres gaudien i xuclaven més i més titoles amb delectació. A punt d’apropar-se al trenet, per veure si podia allargar-lo penetrant al noi de l’extrem, que tot just començava a fotre-li el clau al del mig, o per posar-se al davant perquè el maquinista se’l follés (amb permís de l’àvid succionador, que li menjava la polla sense pràcticament deixar-la veure), va veure “més acció” de reüll, en un altre compartiment entre obert tot just al seu costat. S’hi va sumar, fruïa, es movia encès en flames. Amb ganes, aquest cop, d’endur-se a la boca una bona titola, que ja magrejava, va mig jaure al llit del compartiment, per fer compatible la seua cobejada succió amb la no menys delerosa mamada que li feia un dels berrygallumberus allà presents. Uaaaa…La titola que menjava estava boníssima i perfectament erecta, i la xupada que rebia, impecable. Ejaculació volcànica. La bogeria de plaer va desfer tots els taps. Va inundar la boca del seu àvid succionador que, ara sí, el va mirar a la cara, entreobrint la boca, per mostrar-li que no deixaria escapar ni una gota, però amb els ulls esbatanats: era ell! L’havia reconegut, es van reconèixer. En Martí reapareixia…amb la boca plena de llet. De la seua lleterada. Entre sorpresa i cert rubor, se l’empassà, d’una glopada, mentre s’aixecava i tocava al dos, de nou.
En Nico somreia interiorment cosa de no dir…tot era increïble, però cert. L’atzar i Boyberry l’estaven divertint com feia temps. Recuperant-se de l’èxtasi, va pujar a la planta principal, i sortint del bany, més refet, va copsar tot un ambientasso d’una llambregada: de sobte, una trama laberíntica i inexplorada per a ell. I frondosa, doncs ja havia passat una bona estona i era l’hora punta de la festa gallumbera. L’elevada densitat -i sons- d’slips i boxers en aquella zona li reobriren l’apetit tot d’una, com una rèplica sísmica. Estava a punt. Ràpidament es va perdre i endinsar en aquells passadissos, estances i cabines i…glory holes! Va començar amb un parell de bones degustacions, les titoles “guaitaven” i es retiraven. Succionava tant com podia, en volia més, molt més. En un altre compartiment va trobar una tranca “amb menys presses” i s’hi va poder delectar a gust. Boníssima, erectíssima, amb un gland prominent, deliciós, circumscidada. La més addictiva de totes. Tant, que li va costar adonar-se dels senyals del seu company, que, des de l’altra banda, li feia uns senyals per suggerir-li un “canvi de cromos”, tenia gana. L’àvida i intensa succió va canviar de costat i de posició, però amb tanta o més intensitat. Gallumbos? Allà tenien una off party, de llavis, llengües insaciables i de sensualitat. Fins que aquella paret els sobrava, l’erotisme desfermat i el joc del glory hole els desboradava. Havien de continuar amb plenitud i cos sencer, per bé que desvetllant les seues identitats, per a la flamerada final. En Nico el convidà a trobar-se a la seua cabina. Obrí el pestell, deixant la porta entre oberta, jugant amb els seus propis gallumbos, per rebre a…al seu oftalmòleg, el Dr. Blai!!! Ho va veure en el seu esguard, els ulls de tots dos ho van certificar instantàniament: doctor i pacient s’havien reconegut, s’havien revisitat, i, malgrat el sorpasso, no estaven disposats a deixar a mitges aquella intensa exploració. El Dr. Blai va tancar el pestell…
Quinze dies després tenien agendada una nova revisió al dispensari…De la bata blanca als gallumbos, dels gallumbos…a la bata blanca? Allò que ocorre a Boyberry es queda a Boyberry…o no.

Tornar al concurs 2019